Guideline 1.4.1 Physical Harm: app de salut rebutjada

La guideline 1.4.1 apunta a les apps de salut que podrien donar informació falsa o servir per diagnosticar o tractar. Apple les revisa amb més lupa. Per passar, l'app publica les fonts i el mètode, només diu que mesura el que mesura de debò i recorda consultar un metge. Una app que afirma mesurar la pressió arterial només amb els sensors de l'iPhone queda rebutjada.

Aquesta guia parla de la revisió d'Apple, no de medicina: res d'aquí és un consell mèdic. Publico les meves pròpies apps iOS. Més avall, un exemple construït mostra com enfocar, davant la 1.4.1, una app d'alimentació per a nadons. El text oficial es va llegir el 15 d'octubre de 2026. Per als altres motius, llegeix per què Apple rebutja una app.

Què diu la guideline 1.4.1?

La 1.4, «Physical Harm», forma part de la secció «Safety» de les App Review Guidelines. Comença així: «If your app behaves in a way that risks physical harm, we may reject it.» Després, la 1.4.1 se centra en les apps mèdiques: «Medical apps that could provide inaccurate data or information, or that could be used for diagnosing or treating patients may be reviewed with greater scrutiny.»

El text fixa quatre exigències:

• Dades i mètode publicats. «Apps must clearly disclose data and methodology to support accuracy claims relating to health measurements». Si la precisió o el mètode no es poden validar, l'app queda rebutjada.
• Cap mesura falsa amb sensors. Apple rebutja les apps que diuen fer radiografies, o mesurar la pressió arterial, la temperatura, la glucosa o l'oxigen en sang «using only the sensors on the device».
• Un recordatori del metge. «Apps should remind users to check with a doctor in addition to using the app and before making medical decisions.»
• L'enllaç a l'autorització. Si la teva app ha rebut una autorització reguladora, adjunta l'enllaç a aquest document amb l'enviament.

Les regles veïnes de la secció 1.4

El rebuig també pot citar una subregla veïna.

Regla	A què apunta	Què espera Apple
1.4.1	Apps mèdiques	Fonts, mètode, metge
1.4.2	Càlcul de dosi	Editor autoritzat o autorització
1.4.3	Tabac, drogues, alcohol	Cap incitació
1.4.4	Controls de trànsit	Fonts oficials
1.4.5	Reptes arriscats	Cap repte perillós

La 1.4.2 és la més estricta. Una calculadora de dosis de medicaments ha de venir del fabricant, d'un hospital, d'una universitat, d'una asseguradora de salut, d'una farmàcia o d'una altra entitat autoritzada, o bé estar aprovada per la FDA o el seu equivalent. Per tant, un desenvolupador sol, sense autorització, no pot publicar una calculadora de dosis. La 1.4.3 també apunta a les apps que empenyen a beure massa, com alguns jocs per beure.

La teva app és una «app mèdica»?

Apple no dona cap llista. Tres referències oficials t'ajuden a decidir.

El qüestionari de classificació per edats. Les seves definicions separen dues famílies. «Medical or Treatment Information» cobreix el diagnòstic i el tractament d'una malaltia, com consells sobre un medicament o sobre urgències. «Health or Wellness Topics» cobreix consells d'estil de vida: seguiment de calories, dieta, exercicis. Una app d'esport que proposa exercicis encaixa més aviat en la segona. A la graella d'Apple, el benestar apareix a partir del nivell 9+, la informació mèdica ocasional al nivell 13+ i la freqüent al 16+.

La declaració de dispositiu mèdic. Una app disponible a la Unió Europea, al Regne Unit o als Estats Units ha de declarar si és un dispositiu mèdic regulat en dos casos. La seva categoria principal o secundària és Health & Fitness o Medical. O bé ha respost «freqüent» a la informació mèdica del qüestionari. Si no té cap funció de salut, respons que no.

La legislació del país. A França, l'ANSM recorda que alguns programes són dispositius mèdics perquè tenen una finalitat mèdica. Aleshores han de tenir el marcatge CE, i el seu estatus depèn sobretot de la seva finalitat prevista. Si la teva app diagnostica, fa el seguiment d'una malaltia o tracta, la qüestió és reguladora abans de ser una qüestió de revisió.

Als fòrums d'Apple, hi ha desenvolupadors que expliquen rebuigs per la 1.4.1 en apps de son, de càlcul de l'IMC o de seguiment alimentari, que ells consideraven de simple benestar. El revisor jutja el que l'app mostra, no la categoria que has triat.

Mesurar amb l'iPhone: la promesa compta més que el sensor

Exemple construït: una app que et demana posar el dit sobre la càmera i després mostra una pressió arterial. El telèfon sol no permet validar aquesta xifra: és l'exemple de manual de la regla. La mateixa app també s'arrisca a la 1.1.6, que rebutja les dades de dispositiu inexactes.

Queden dues vies obertes. O bé llegeixes, via HealthKit, mesures preses per un aparell dissenyat per a això, mostrant-ne la font. O bé publiques el mètode i les dades que demostren la teva precisió, cosa que implica una validació real.

Amb HealthKit, s'hi afegeixen algunes regles:

• Les regles de disseny de HealthKit diuen que no demanis accés a les dades de salut sense una funció de salut, i que el demanis en el moment que serveix.
• La regla 5.1.3 prohibeix escriure dades falses a HealthKit, guardar dades de salut personals a iCloud i fer-les servir per a publicitat.
• Cada accés necessita el seu text d'explicació a l'Info.plist, com la càmera: mira la guia ITMS-90683.
• La documentació de HealthKit avisa que App Review pot rebutjar una app que activa els historials clínics sense fer-los servir.

Fonts, avís, metge: on posar-los

Alguns missatges de rebuig 1.4.1 publicats als fòrums d'Apple demanen citacions dins l'app, amb enllaços a les fonts fàcils de trobar. Un avís complementa unes fonts serioses, no les substitueix.

El que jo faria:

• Un enllaç «Fonts» sota cada consell, cap a l'organisme que el dona: OMS, autoritat sanitària del país, societat científica.
• El recordatori del metge allà on la persona llegeix el consell, no només a les condicions d'ús.
• La mateixa prudència a la fitxa: cap promesa de curar, diagnosticar o substituir un professional.

Exemple: enfocar una app d'alimentació per a nadons

Si prepares una app d'introducció d'aliments per a nadons, aquí tens un exemple d'enfocament. No és una validació d'Apple. Una app d'alimentació no és necessàriament mèdica. Però parlar d'edat, d'al·lèrgens i de risc d'ennuegament amb pares i mares s'acosta ràpidament a la 1.4.1.

Així és com l'enfocaria:

• Cap promesa mèdica. L'app ajuda a cuinar i a fer el seguiment dels àpats. No diagnostica res i no substitueix el pediatre.
• Fonts oficials, citades dins l'app. Parteix de les recomanacions de l'OMS sobre l'alimentació complementària i després de les de cada país. A França, Santé publique France publica el fullet Pas à pas, votre enfant mange comme un grand.
• Una revisió humana. Redacta el contingut a partir d'aquestes fonts i fes-lo revisar per una dietista o una pediatra abans de publicar-lo. Res de falsos experts.
• Un avís visible: «a títol informatiu», amb el recordatori de demanar l'opinió del pediatre.
• Els primers auxilis amb un enllaç oficial, en lloc d'instruccions escrites per tu.
• Les al·lèrgies tractades com a dades de salut: consentiment explícit, recollida mínima, exportació, eliminació i declaració fidel a App Privacy.

Pots triar la categoria Food & Drink, si és el que fa l'app. Però la categoria no et protegeix: si la pantalla dona un consell de salut, s'aplica la 1.4.1.

Checklist «app de salut o d'alimentació» abans d'enviar

• L'app no diagnostica, no tracta, no calcula dosis, o tens l'autorització corresponent.
• Cada consell de salut té un enllaç a una font oficial, fàcil de trobar.
• Una pantalla «Fonts i mètode» llista totes les referències.
• El recordatori de consultar un metge apareix al costat dels consells.
• Cap mesura surt només dels sensors de l'iPhone sense un mètode validat i publicat.
• Els càlculs (edat, quantitats, puntuacions) estan coberts per tests amb casos límit.
• HealthKit només es demana per a una funció de salut, en el moment oportú.
• Cap dada de salut va a iCloud, a la publicitat o al text d'una notificació.
• La declaració de dispositiu mèdic està emplenada si la teva categoria o el teu qüestionari ho exigeixen.
• El qüestionari de classificació per edats descriu el contingut mèdic real.
• Una app que ofereix un servei de salut l'envia una organització: la regla 5.1.1(ix) ho exigeix. L'estatus es tria en el moment de l'alta al programa de desenvolupadors.
• Les notes de revisió indiquen on trobar les fonts, l'avís i, si n'hi ha, l'enllaç a l'autorització.

Respondre a un rebuig 1.4.1

1. Identifica què cita el revisor: una mesura, un consell sense font, una funció de diagnòstic.
2. Corregeix-ho al build: fonts visibles, recordatori del metge, funció retirada si no es pot validar.
3. Alinea la fitxa: descripció, subtítol i captures sense promeses mèdiques.
4. Respon indicant on és cada cosa, tal com s'explica a respondre a App Review.

Una plantilla en anglès, per adaptar, quedant-te només amb el que sigui cert:

Hello,

Thank you for your feedback regarding Guideline 1.4.1.

In build [X]:
- every health recommendation links to its source
  ([organization]); see [screen] > "Sources";
- a reminder to consult a doctor appears on [screens];
- [feature] no longer claims to measure [value].

Best regards,
[Your name]

Si l'app té una autorització reguladora, adjunta l'enllaç al document. Si no, no te l'inventis: Apple demana la prova.

Passar la 1.4.1 des del teu proper enviament

El Review Kit reuneix el que comprovo abans de cada enviament, amb dues skills que revisen el teu projecte a Claude Code i preparen la teva resposta si Apple et rebutja. Si vols una mirada humana, reserva una hora amb mi: revisem junts les teves pantalles de consells i la teva fitxa. Tot el procés és a la pàgina aplicació rebutjada per Apple.

Si prepares el teu primer llançament, fes el teu diagnòstic gratuït: et diu quina etapa atacar primer i t'envia la meva checklist antirebuig d'Apple.

Ningú no pot garantir que Apple acceptarà la teva app. Unes fonts visibles i unes promeses mesurades, com a mínim, treuen aquest motiu de la llista.

Preguntes freqüents

Què vol dir «Guideline 1.4.1 - Safety - Physical Harm»?

És el títol del rebuig al missatge d'Apple. El revisor considera que una informació de salut de la teva app podria ser falsa, o servir per diagnosticar, sense les garanties esperades: fonts, mètode, recordatori del metge o autorització.

N'hi ha prou amb un avís per passar la guideline 1.4.1?

No. El recordatori de consultar un metge forma part de les exigències, però no substitueix ni les fonts ni el mètode. Una mesura impossible de validar continua rebutjada, encara que hi hagi un avís a dalt de la pantalla.

Una app pot mesurar la pressió arterial amb la càmera de l'iPhone?

No. La 1.4.1 cita la pressió arterial, la temperatura, la glucosa i l'oxigen en sang entre les mesures prohibides només amb els sensors del telèfon. Per a qualsevol altra mesura, cal publicar les dades i el mètode que en demostren la precisió.

Cal tenir una empresa per publicar una app de salut?

Per a un servei de salut, sí: la regla 5.1.1(ix) exigeix que les apps de sectors molt regulats, com la salut, les enviï l'entitat que ofereix el servei. Una app de receptes o de benestar no és necessàriament un servei de salut.

Quina classificació per edats té una app de salut?

Depèn de les teves respostes al qüestionari. A la graella d'Apple, els temes de benestar apareixen a partir del nivell 9+, la informació mèdica ocasional al nivell 13+ i la freqüent al 16+. Respon segons el contingut real, no segons el nivell que busques.